La mediació és un procés alternatiu per resoldre conflictes o desavenìències entre particulars i/o institucions. És un camí alternatiu que cerca el protagonisme de les parts per afrontar els seus reptes i que acompanyats d'un tercer, aquestes puguin treballar en possibles opcions per a sortir de la situació de conflicte.
La creència de la utilitat de la Mediació com a instrument extraordinari de gestió de conflictes en diferents àmbits com la comunitària, la familiar, la civil, l'educació, la mercantil,... etc, està més que contrastada en diferents països d'arreu del món. Especialment, en l'àmbit privat entre empreses especialment preocupades de la prevenció i la gestió prèvia de la situació de crisis. A Catalunya la mediació fa anys que treballa a través principalment d'institucions públiques des de l'àmbit comunitari, i des del 2012, la legislació ens dóna un espai de professionalització molt important obrint als asumptes mercantils i privats un mètode que resolució de contrastat èxit.
La mediació o facilitació de resolució de discrepàncies està íntimament relacionada amb la nostra comunicació, la nostra actitud davant els problemes o els reptes que ens generen incertesa i por a la gestió de situacions sobrevingudes. Els mediadors som professionals formats per a poder acompanyar a les persones a descobrir les seves capacitats i recursos personals, posar sobre la taula escenaris alternatius a la confrontació dels què puguin desprendre's idees i opcions òptimes per ambdues parts, amb unes condicions acceptables.
Principis de la mediació:
a. Iniciar un procès de mediació depèn de la voluntat de les parts, des de l'inici fins al final. Com a protagonistes de les sessions, no hi ha mediació si les parts en joc no aposten per encetar aquest procès i no es comprometen a intentar cercar una resolució possible.
b. La imparcialitat i neutralitat del tercer mediador és fonamental. El mediador no té cap interès en cap de les versions i ha de garantir la igualtat d'armes en tot moment entre les persones durant totes les sessions que tinguin lloc.
c. El mediador té deure de confidencialitat, i tot allò conversat i comentat en el procès gaudeixen d'aquesta protecció. Només podrem cercar opcions si tenim llibertat per poder parlar, debatre i aportar informació.
La mediació és convertir un problema en una oportunitat
La premisa de la mediació és la comunicació. Per si mateix, el diàleg facilita la resolució pacífica de divergències, fins ara difícils i complexes de resoldre sense un tercer professional que acompanyi aquest intercanvi d'impressions. Garanteix que les parts tinguin un espai per expressar-se, per defensar els seus interessos i conèixer els interessos i també necessitats de l'altra part.
L'arribada o no a un acord depén de la voluntat de les parts. Són els protagonistes reals del procès, i els temes que es tracten en el procès seran aquells que les parts desitgin tractar.
La mediació no invalida acudir a d'altres processos de resolució com la via judicial o arbitral. És un mecanisme alternatiu, que parteix de la voluntat de convivència i millora de la relació entre les parts a llarg termini, en un entorn de confluència i no confrontació.
Principis de la mediació:
a. Iniciar un procès de mediació depèn de la voluntat de les parts, des de l'inici fins al final. Com a protagonistes de les sessions, no hi ha mediació si les parts en joc no aposten per encetar aquest procès i no es comprometen a intentar cercar una resolució possible.
b. La imparcialitat i neutralitat del tercer mediador és fonamental. El mediador no té cap interès en cap de les versions i ha de garantir la igualtat d'armes en tot moment entre les persones durant totes les sessions que tinguin lloc.
c. El mediador té deure de confidencialitat, i tot allò conversat i comentat en el procès gaudeixen d'aquesta protecció. Només podrem cercar opcions si tenim llibertat per poder parlar, debatre i aportar informació.
La mediació és convertir un problema en una oportunitat
La premisa de la mediació és la comunicació. Per si mateix, el diàleg facilita la resolució pacífica de divergències, fins ara difícils i complexes de resoldre sense un tercer professional que acompanyi aquest intercanvi d'impressions. Garanteix que les parts tinguin un espai per expressar-se, per defensar els seus interessos i conèixer els interessos i també necessitats de l'altra part.
L'arribada o no a un acord depén de la voluntat de les parts. Són els protagonistes reals del procès, i els temes que es tracten en el procès seran aquells que les parts desitgin tractar.
La mediació no invalida acudir a d'altres processos de resolució com la via judicial o arbitral. És un mecanisme alternatiu, que parteix de la voluntat de convivència i millora de la relació entre les parts a llarg termini, en un entorn de confluència i no confrontació.
