Reactivo el meu bloc!!!! Sense més reflexió que la transcripció de la Comissió parlamentària on es va aprovar gràcies als partits d'esquerres la reobertura de les beques menjador a les escoles pels infants que més ho necessiten, davant l'amenaça REAL i FÀCTICA de CIU de cancel·lar-les. Sense paraules davant la dreta de CIU, amb una crisi que li ve al pèl per desenvolupar el seu model de l'estat del benestar.
Proposta de resolució sobre el garantiment de la beca de menjador escolar als infants que la reben des del principi del curs 2011-2012 (tram. 250-01017/09)
Intervenció del diputat socialista Daniel Font i Cardona
Gràcies, senyor president. Per defensar i posicionar-nos
sobre aquests dos punts, el 10 i el 14, que són dues propostes de resolució que
fan referència als menjadors escolars o a les beques escolars relacionades amb
l’escolaritat i amb el menjador de les escoles bressol i el menjador per als
alumnes d’ensenyaments universals i obligatoris. No és un tema menor –no és un
tema menor– és un tema de gran impacte en les famílies. Hem de dir que aquest
és un tema d’impacte i de complexitat per la repercussió social que té. Tota
l’estructura escolar que gira entorn al transport escolar, al menjador escolar
i als extraescolars són elements de gran importància pedagògica però també de
gran importància social, segons com es resolen, segons com ho viu la família
afectada en cada moment. En ple segle XXI estem tornant a parlar d’unes
expressions realment sorprenents, en ple segle XXI, com és l’expressió
«desnutrició infantil», o com és l’expressió «carmanyola a l’escola», que s’ha
difós a la premsa les últimes setmanes, no? Parlem de desnutrició infantil i de
carmanyoles a l’escola, havent començat el segle XXI, per unes limitacions que
suposa falta de recursos, dificultats creixents en el marc de crisi econòmica i
dificultats familiars per fer front a les necessitats, també a la de pagar les
taxes o pagar les quantitats que de manera creixent estan apareixent sobre la ciutadania,
sobre les famílies, relacionades amb els serveis públics.
La terminologia «desnutrició infantil» i «carmanyola a
l’escola» és pròpia del temps de la pòlio, com alguns recordaran, no? El temps
de la pòlio, el temps de la tuberculosi infantil mitjan segle XX, als anys
cinquanta i seixanta, és una terminologia que pensàvem totalment superada en
aquests moments o oblidada en el temps, però és una terminologia que torna.
Alguns membres de la comissió podran recordar de fa unes dècades la llet en pols
que portava la Marina Nord-americana a les escoles catalanes. Donaven als nens
i les nenes un vas de llet en pols al dia per assegurar uns mínims de nutrició
infantil. Això és d’una altra època, però això és el que torna, perquè fixi’s
vostè, un nen català o una nena catalana d’avui dia, des del punt de vista dels
seus àpats diaris l’únic àpat complet que en molts casos i en moltes famílies
produeix al dia és l’àpat escolar, és el que fa al menjador de l’escola, perquè
a casa seva no hi ha les condicions per fer un àpat complet, o perquè no tenen
els recursos o perquè la família està desestructurada i no es produeix.
Per tant diguem que la situació objectiva per la qual un nen
o una nena té assegurada la seva nutrició a través d’un àpat complet escolar és
el que en aquests moments està en tela de judici, està caient o està en
situació de dificultat perquè s’ha produït un fet nou, l’absència de beques
d’un cantó, la desconvocatòria de les beques per un cantó, el pagament de taxes
per un altre, i aquesta situació, que per a una família que viu en un lloc
cèntric de Barcelona segurament no és un problema pagar uns euros més, per a
una família que viu a Torre Baró o que té dificultats econòmiques importants
aquesta quantitat que se suma a altres moltes quantitats, l’euro per recepta,
pagament del transport més car, etcètera, etcètera, li crea una situació
realment insostenible i indefensable.
Si la família està a més desestructurada, com són alguns
casos importants des d’un punt de vista estadístic, l’objectiu, que és que un
nen o una nena, un infant, tingués un àpat complet al dia per assegurar la seva
nutrició infantil, queda desmotivat, queda desrealitzat, diguem, i
conseqüentment es crea una situació nova, problemàtica, que ens retrotrau a
mitjan segle passat i que de fet fa aparèixer a les escoles un nou problema que
no existia fins a aquest moment, que és el fet que un nen a més de tenir
problemes, per exemple, de son o tenir problemes d’equipament o tenir problemes
de poder o no comprar uns llibres de text, ara apareix un nou problema que és
una eventual situació en la qual no podem assegurar, no podem assegurar
fefaentment la nutrició dels escolars que d’una o altra manera es veuen
obligats a fer un àpat fora de casa al migdia, en circumstàncies de pagament o
en circumstàncies de major pagament que en la situació anterior.
Conseqüentment, sent que això és així i sent que existeix aquest problema
creixent d’una manera important i constatable derivada de la situació dels
menjadors escolars i de les necessitats de nutrició dels infants, en relació al
Baix Llobregat, hi ha una situació de «desassistiment», 2,8 milions menys a la
partida de menjador escolar del Baix Llobregat, que ha hagut de ser compensada
per recursos dels propis ajuntaments i del consell comarcal afectat, i també en
relació al conjunt de Catalunya, ens ha semblat que té interès per part de la
Cambra i té interès per part d’aquesta comissió tractar aquest tema amb una
certa tranquil·litat, amb una certa detenció, i proposar als grups de la comissió
l’aprovació dels punts que consten en cadascuna de les dues propostes de
resolució que tenen continguts semblants i que bàsicament vénen a dir, a instar
la Generalitat a què prioritzi aquesta qüestió que afecta l’escolaritat
sobretot de la infància i pagui els deutes pendents en matèria de menjador
escolar, de beques ja atorgades als alumnes dels ensenyaments universals i
obligatoris...... i que obri immediatament la convocatòria de les beques
successives anuals en previsió de la creació de situacions de deteriorament en
matèria de menjador escolar i incrementi les partides també de les beques
d’escoles bressol i de menjador escolar.
Sobre altres prioritats de la comunitat catalana, en el
sentit que aquests són aspectes, els de l’escola bressol i l’escola primària
infantil, que han de ser resolts no només des d’un punt de vista pedagògic sinó
des d’un punt de vista, ara veiem, de necessitat primària de les famílies,
d’assegurar coses tan elementals i tan inassequibles de vegades per a algunes
famílies com és disposar d’un àpat complet al dia per a un infant, una noia o
una nena que va a l’escola. Simplement es tracta d’això. Agrairíem un
tractament assossegat i també l’actitud positiva dels grups.
(Intervenció d'altres grups parlamentaris)
Antoni Balasch i Parisi (diputat CIU)
Sí, gràcies, president. Home, jo crec que hauríem d’afrontar
més els temes des de la realitat directa, és a dir, si ens posem a fer
demagògia tots plegats dient que aquí la nutrició dels escolars depèn només de
l’Administració ens equivoquem, la nutrició escolar depèn de les famílies, i sí
que hi ha d’haver ajuts perquè hi ha famílies com tots sabem que tenen unes
circumstàncies econòmiques desafavorides, i per això ja hi ha ajuts. I està
clar que quan parlem d’ajuts, pel que fa referència al consell comarcal del
Baix Llobregat, curs 2008-2009 –i aquest és un exemple només, eh?– l’aportació
del Govern de la Generalitat va ser en total de 2.834.510,99 euros. Dos milions
vuit-cents mil euros en números rodons. L’aportació ordinària del curs
2009-2010 continua igual, el curs 2010-2011 continua igual, i el curs 2011-2012
s’incrementa un vuit i mig per cent. Estic parlant de l’ordinària. Si això no
és esforç, amb la situació que hi ha i els esforços que hi ha econòmics, em
sembla que... Per això parlo de demagògia, perquè si no es vol afrontar la
realitat des d’un esforç percentual enorme que s’està fent per atendre aquestes
famílies i aquests casos que ja es coneixen, es pot obviar, forma part del joc
polític, ja ho sabem, però la realitat és la que és i els jugadors són els que
són, i home, quan es parla d’un coneixement profund de la realitat econòmica
del país, jo penso, com deia el Grup d’Iniciativa, home, jo no sé si és tan
profund, si és tan profund potser que ens treguin de la crisi. És clar que hi
ha una realitat, per això s’incrementa aquest vuit i mig per cent, i quan es
parla d’impagaments no és la disposició correcta. Si que hi ha retards per
raons obvies, que no són volguts ni per la Generalitat ni per ningú però que
com que el diner no hi arriba hi ha uns retards i els patim tots, i òbviament
quan diu que no podem entendre els retards, i que no podem entendre que això no
arribi, home, potser al final a un el que no li estranya és, primer, que no es
vulgui veure la realitat, i després que en algun altre moment la despesa de la
Generalitat hagués portat a un endeutament tan gran que ara ens # més que mai
encara.
Dit això, nosaltres votarem en contra perquè l’esforç hi és,
des de la Generalitat hi és i és molt gran, i per tant s’està buscant línies
d’acord de manera constant en tots aquests temes, i em sembla que els números
ho demostren.
(Intervenció d'altres grups parlamentaris)
Rèplica diputat socialista
Daniel Font i Cardona
Gràcies, senyor president. Em posicionaré sobre l’esmena
presentada per CIU al punt 10, entenc que sobre el punt 14 ja es posicionarà el
grup proposant. Jo no tenia previst intervenir un cop més i tampoc donar un
parell de dades......que donaré ara, però la intervenció del senyor Balasch
gairebé m’hi obliga, perquè ha parlat de demagògia i de coneixement de la
realitat profunda. Doncs miri, la realitat profunda, senyor Balasch, li diré
ara quina és al Baix Llobregat, perquè tinc la impressió que vostè té un
profund desconeixement, i no només té un desconeixement vostè sinó que el té
tot el Govern. Per a l’actual Govern aquests temes són temes menors que afecten
a poca gent, potser per la distància, però al Baix Llobregat la situació és la
que ara li diré, i no és cap altra que la que ara li diré. Tot i ser la comarca
amb renda familiar disponible més baixa de Catalunya –més baixa de Catalunya–
ha patit per part del Govern de CIU una limitació de 2,8 milions d’euros de la
partida destinada a beques de menjador escolar des de començament de curs.
S’entén beques legals, de drets LOE –de dret LOE– 2,8 milions menys.
Una altra afirmació. El Consell Comarcal del Baix Llobregat
ha afegit dels seus propis recursos, no de la Generalitat, de la transferència
que fa la Generalitat als consells comarcals, perquè és qui gestiona, no qui
habilita sinó qui gestiona, dels propis recursos del Consell, per tant, dels
ajuntaments comarcals, quatre-cents mil euros addicionals aquest curs vigent
complementant en la mesura del possible la partida i cobrint la competència
exclusiva de la Generalitat. No té competència el Consell Comarcal, està
cobrint competència exclusiva del Govern de la Generalitat. I li diré encara
una cosa més. Aquesta precària previsió provoca que els cent setanta-set dies
lectius del curs escolar no estiguin garantits, sinó només cent quaranta-vuit,
i que a partir de l’11 de maig d’enguany 6.852 famílies del Baix Llobregat no
podran accedir a aquest dret, tot i reunir els requisits necessaris LOE. Tenen
dret LOE de menjador escolar, senyor Balasch, l’han de pagar i resoldre vostès,
i no ho estan resolent ni impulsant des de cap punt de vista. El dret hi és, de
les famílies, perquè és un dret legal que els dóna la LOE, però vostès no ho
atenen i els han retallat 2,8 milions, no? En el termini de dos mesos el
menjador es tancarà per als alumnes més necessitats dels set municipis de la
comarca conduint-los a una situació de desemparament absolut, legal i polític,
senyor Balasch. Aquesta és la realitat, aquesta és la realitat que vostè diu
demagògica, aquesta és la realitat.
L’esmena de vostès apunta a passar la responsabilitat al
Consell Comarcal i que ho resolgui el Consell Comarcal. Escolti, el consell
comarcal és qui gestiona, qui ho ha de resoldre són vostès que tenen la
competència exclusiva per resoldre-ho, en el marc de la LOE i en el marc de la LEC,
i la resposta des d’aquest punt de vista no pot ser en cap moment ni de cap
manera una resposta de dir que ho resolguin els ajuntaments i els consells
comarcals, perquè resulta que el que fan els ajuntaments i els consell
comarcals és gestionar per compte de vostès una habilitació de fons que han de
fer vostès. Aquesta és la situació. Conseqüentment, no podem acceptar l’esmena
que ens ha proposat, i votarem a favor de la resolució sense la seva
incorporació.
Gràcies, senyor president.
(Intervenció d'altres grups parlamentaris)
Rèplica del diputat CIU
Antoni Balasch i Parisi
En tot cas és dir molt clarament que el que explica la gent
òbviament també ens arriba, perquè n’hi ha que estem relacionats directament
amb el món educatiu, demà mateix estarem en jubilacions de companys per les
escoles i per tant sabem el que hi ha a les escoles –ho sabem– i el Govern ho
sap. I quan parlo de demagògia és perquè el Govern sap el que hi ha, però
nosaltres els polítics tenim l’obligació de saber quina és la situació real de
disponibilitat pressupostària, aquesta també és la nostra obligació, i quan
parlo de demagògia és mirar només un costat i no voler veure l’altre, i aquesta
és la demagògia que jo apunto, no les necessitats de la gent, que les sabem, i
com que les sabem i les sap el Govern, incrementa un vuit i mig per cent
l’aportació, i torno a posar com a exemple el Consell Comarcal del Baix
Llobregat perquè sap, perquè n’és conscient i perquè hi és. I home, òbviament
li importa.
Gràcies, president.
-------
FINALMENT, la proposta de resolució es va aprovar. Els PSC és molt més que allò que els mitjans de comunicació mostren. Els diputats i diputades socialistes fan una feina molt important defensant els drets dels ciutadans i ciutadanes, i en aquest cas dels infants catalans. Cal destriar la pols de la palla.
Font: http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/transcripcions/trans_22ceu.pdf
